Dec
ser ingènua de mena, però tractar amb persones astutes i alhora àvides d’enredar a tothom em genera tensió i recel,
segurament per por de no estar a l’altura. Per això, de petita, no m’agradava jugar a cromos
i, de gran, prefereixo anar a comprar a les botigues convencionals que en els mercats on
encara es practica el regateig.
Deixant
de banda aquesta reflexió, he llegit a la premsa que un teatre de Barcelona ha
adoptat el sistema de la taquilla invertida, que consisteix en que els espectadors
i espectadores paguin la quantitat de diners que considerin justa un cop
presenciat l’espectacle. La idea no és nova sinó que ve a ser una actualització
d’allò que fan els artistes de carrer quan “passen el barret”.
De
moment, el director de la sala teatral es mostra satisfet amb la recaptació
que estan aconseguint però caldrà veure si, a la llarga, un cop passat l’efecte inicial, el
mètode serveix per eixorivir el teatre de casa nostra, ara que les companyies
ja no reben subvencions i els espectadors tenen les butxaques cada cop més buides.
Diuen
que les persones ens adonem més dels defectes dels altres quan nosaltres també
els tenim. Per això crec que el director del teatre peca d’ingenuïtat a l’hora
de pressuposar tanta bona fe en les persones.
De
pillets, n’hi ha per tot arreu i de tota mena. Alguns també són aficionats al
teatre. Si no, fixeu-vos en la munió de persones que es retiren dissimuladament
quan l’artista que actua a la Rambla passa el barret.
tenim molt interioritzada la idea que la cultura ha de ser gratuïta, però la gent que crea cultura té el costum de menjar, posar-se roba, tindre una casa, etc, i tot això no li donen gratis. Jo estaria disposat a treballar de la literatura 10 hores al dia, 7 dies a la setmana, escrivint, visitant escoles, biblioteques, etc, de forma totalment gratuïta, a canvi d'un carnet que em permetés comprar-ho tot (sense cap luxe) de franc.
ResponEliminaSí, però malauradament la cultura ha de conviure amb el capitalisme, que ens empeny a valorar només les coses materials. Jo estic intentant que la meva filla de cinc anys comprengui que una entrada de teatre també pot ser un bon regal. I costa. Gràcies pel comentari.
EliminaSi molts artistes actuen a la Rambla i tots ens passen el barret, al final del passeig aniríem escurats, cas que portéssim diners a la butxaca. No es pot acontentar tothom.
ResponEliminaL'artista de carrer és lliure d'oferir el seu art, així com el botiguer de vendre pagant impostos. Si no té èxit o no fa calaix, toca retirada.
Salut sempre.