Com ja sabeu, a l’univers hi ha moltes estrelles. N’hi ha de 3 puntes, de quatre, de cinc i fins de sis. També hi ha estrelles blaves, grogues, violetes, taronges i vermelles. Totes brillen i desprenen calor.
Hi ha una estrella, però, que no brilla tant com les altres. La seva lluor és interna, discreta i difuminada. Per això de vegades se sent diferent i una mica trista.
Allò que més li agrada a la petita estrella és contemplar el mar des del cel estant i imaginar que és un peix gran i lluent. Llavors els ulls se l’il·luminen com fars. Ella, però, està massa capficada en la seva tristor per adonar-se’n.
Una nit d’hivern les estrelles van celebrar una festa. La lluna era decreixent i les més menudes aprofitaven la foscor del cel per alinear-se i jugar a les formes. Un centaure, un arquer, una fletxa i una óssa major. Milers de petites estrelles ressaltaven sobre l’immens fons negre!
Però l’ estrella estava convençuda que la seva llum era massa dèbil i no faria bonic. Per això va fugir a corre cuita vers un altre racó del cel. Desitjava estar sola per contemplar el seu estimat mar i fer-se passar un xic la pena.
Hi ha una estrella, però, que no brilla tant com les altres. La seva lluor és interna, discreta i difuminada. Per això de vegades se sent diferent i una mica trista.
Allò que més li agrada a la petita estrella és contemplar el mar des del cel estant i imaginar que és un peix gran i lluent. Llavors els ulls se l’il·luminen com fars. Ella, però, està massa capficada en la seva tristor per adonar-se’n.
Una nit d’hivern les estrelles van celebrar una festa. La lluna era decreixent i les més menudes aprofitaven la foscor del cel per alinear-se i jugar a les formes. Un centaure, un arquer, una fletxa i una óssa major. Milers de petites estrelles ressaltaven sobre l’immens fons negre!
Però l’ estrella estava convençuda que la seva llum era massa dèbil i no faria bonic. Per això va fugir a corre cuita vers un altre racó del cel. Desitjava estar sola per contemplar el seu estimat mar i fer-se passar un xic la pena.
- Què et passa petita estrella de l'aire? - li pregunta un peixet platejat tot traient el cap de dins l'aigua.
- Les meves amigues estan jugant a les formes, però jo no puc. Elles són boniques i lluents però jo sóc massa pàl·lida.
- Pàl·lida? –exclama el peix sorprès. – Però si els teus ulls ens donen la vida!
- La vida? Què vols dir? –pregunta l’estrella
- Cada vegada que ens observes amb aquests ulls tan brillants, és com si l’oceà s’encengués. L’aigua ja no es negra sinó transparent i els pares i mares peixos deixen que les seves cries surtin a nedar soles. Els dofins organitzen festes i balls, els cavallets marins exploren nous indrets, els corals engalanen les cases i les escoles i fins els taurons estan de bon humor!
L’estrella no se’n sabia avenir però se sentia molt feliç. Va donar les gràcies al peixet per les seves paraules i li va prometre no deixar de contemplar mai l’oceà.
Després va tornar a la festa i, tota cofoia, va col·locar-se al bell mig de la silueta del centaure, entre les seves companyes. La resta d’estrelles van alegrar-se tant de veure-la que van començar a parpellejar, primer poc a poc i després amb totes les seves forces.
Aquella nit tots els éssers de la terra, dels oceans, dels boscos, de les muntanyes, de les aigües... que estaven desvetllats van veure un imponent centaure, amb uns ulls com fars, cavalcant pel cel.
Ben segur que, si esteu atents, vosaltres també el podreu veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada