Tinc
la sensació que hi ha estudiants del grau de llengua i literatura catalana que
coneixen molt bé els articles d'estudiosos de la literatura com Molas, Castellanos, Marfany, Llovet, Castellet, Arnau... i molt poc les obres
de Mercè Rodoreda, J.V Foix, Montserrat Roig o Jacint Verdaguer.
No
és just, però, atribuir tota la responsabilitat a la manca d’interès o
incompetència d’aquests estudiants; sobretot quan hi ha professors
universitaris que recomanen –fins exigeixen- que els treballs de crítica
literària no continguin l’opinió personal dels alumnes sinó que es fonamentin
exclusivament en els estudis fiables i contrastats que han publicat els
experts.
A
aquestes alçades, quan ja està gairebé tot dit i analitzat, seria una bajanada
no tenir en compte el treball dels especialistes els quals, d’altra banda, ens
ajuden a comprendre molt millor els nostres clàssics.
Però
aquells que avui són estudiants, demà seran els qui hauran d’opinar sobre
les obres que encara no s’han escrit i, sobretot, encomanar a les noves
generacions el gust per la literatura.
Com
podran fer-ho si, a pesar de conèixer fil per randa tots els autors, les obres,
els estils, les crítiques... no han llegit les novel·les originals o, si ho
han fet, no han contemplat la vida a través dels ulls dels personatges sinó que
s’han limitat a subratllar els paràgrafs més importants?
Estic
convençuda que la majoria de persones
que s’embranquen a estudiar el grau de llengua i literatura catalana són uns
lletraferits; altrament no s’haurien decidit a cursar una carrera amb unes sortides
professionals tan magres. Però alguns professors i professores, en comptes d’aprofitar-ho,
els imposen regles que no els permeten de mostrar i treballar la sensibilitat literària
ni la creativitat. O, encara pitjor, els
preparen exàmens tipus test.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada