A Alcibíades, que es feia forats i esparracs al mantell, Sòcrates li retreia que anhelava la vanaglòria i l’atenció de la gent.
Avui
dia hem pregunto on han anat a parar tots els “alcibíades” que, fins fa pocs
anys, omplien els carrers, les universitats, les cafeteries... de pobles i
ciutats. On són aquells joves que lluïen barbes descurades, pantalons esparracats,
samarretes esquinçades i calces a mig
cul?
La
moda canvia molt ràpidament però també és cíclica i, per tant, moltes
peces de roba tenen una segona primavera -amb petites variacions, és clar-.
Tot
i això, a pesar de no ser ni de bon tros cap aficionada a la moda, m’atreviria a pronosticar que passaran molts
anys abans no tornem a veure aquests “falsos pobres” passejant pels carrers del
nostre país; altrament podrien córrer el risc de confondre’s amb els veritables
i, això, ja no crida l’atenció.
Molt bona l'observació: cal guardar i mantenir les distàncies. Els adults no cal dir-ho, però els adolescents i joves tenen una tendència classista, de clan, de grup, de banda, trendy, de marcar 'tendència', que fa feredat. Forma part de la falta de seguretat en ells mateixos.
ResponElimina