El primer que va fer el govern va ser apujar el preu de la llum. De bon començament només a les cases, després a les oficines i comerços i finalment a les empreses. Però la gent continuava gastant-la. Per aquest motiu van començar a restringir-la.
Al cap de pocs mesos només hi havia llum de les vuit del vespre a les onze de la nit, moment en què tothom aprofitava per llegir, cuinar, cosir o el què fos necessari. Els armaris de les vivendes van omplir-se de llanternes i espelmes, fet que va comportar que el preu d'aquests articles augmentés de manera desproporcionada i que s'obrissin molts negocis especialitzats en tot tipus d'estris d'il·luminació no elèctrica, convertits en material de primera necessitat.
Fins que s'esdevingué la gran apagada. La llum artificial va desaparèixer del planeta.
Davant d'aquesta situació algunes persones van aprendre a pensar i sorgiren moltes idees, algunes de les quals resultaren fins i tot profitoses.
Les places s'ompliren de gom a gom, la mainada va recuperar jocs antics i fins va inventar-ne de nous. Els berenars al camp van posar-se de moda, fer esport va deixar de ser una obligació, les jornades laborals van escurçar-se, van reduir-se els delictes i fins la salut dels homes i les dones va millor inexplicablement.
Però al cap d'un parell d'anys de la gran apagada, va arribar la notícia: la llum havia retornat en un petit poble d'Àsia. L'amenaça atòmica va disparar-se i gairebé tots els païssos van declarar-se en guerra. Van haver-hi milions de morts.
Només quan totes les persones i nacions van tornar a disposar de llum artificial va imposar-se la pau a la terra (excepte en alguns indrets, com és natural).
Al cap d'un temps, quan tot ja estava oblidat i els governants van permetre d'escriure-ho, algú va batejar el succés com a "Primer període de sang i terror".
Curiosament cap llibre d'història va informar de com va transcórrer realment la vida durant aquells dos anys de foscor. Algú va aconsellar amagar-ho per proïsme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada