Mens sana in corpore sano

 

Tots els metges asseguren que practicar un esport de manera habitual és saludable per les persones, tinguin l’edat que tinguin i sigui quina sigui la seva condició física.

Ara bé, dedicar-s’hi de manera professional ja són figues d'un altre paner perquè el món de l’alta competició té més a veure amb l’espectacle que amb la bona salut. Així, mentre que antigament la gent anava al circ per admirar a l’home forçut o a l’home bala els ídols d’avui dia són en Killiam Jornet o en Leo Messi. Evidentment hi ha diferències però, en el fons, tot es redueix a la fascinació que les persones corrents sentim vers les que aconsegueixen fites excepcionals.

Per aquest motiu no entenc perquè alguns pares inscriuen els seus fills a alguns clubs esportius que, sota el pretext d'ensenyar als infants a ser responsables, es dediquen a engrossir-los l’esperit competitiu alhora que els exigeixen sacrificis que, sovint, ni volen ni poden acomplir.

Avui dia pocs nens tenen oportunitat de jugar pels carrers. No seria més adequat, doncs, que utilitzessin els pavellons per esbravar-se i fer esport de manera distesa en comptes d’atabalar-los amb horaris inflexibles, campionats inacabables i perspectives de futur  que difícilment assoliran?  

Per la majoria de persones fer esport no constitueix un ofici sinó un hàbit de salut, que no és poca cosa. La resta disposa de la Masia del Barça o del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat.